Jocelyn Bioh i Saheem Ali Usher al retorn del teatre públic

El taronja del cap de metanfetamina és el nou negre

Situada sota el castell del Belvedere a Central Park, la lluna surt sobre l’escenari i els arbres xiuxiuegen a l’aire de l’estiu: és una nit al teatre Delacorte. L’escenari més proper de Nova York a un amfiteatre grec d’antany, la gent de tots els barris i de tots els àmbits de la vida es reuneix per trobar musicals experimentals o Shakespeare recentment interpretat. Obres mestres artístiques que van des de La domesticació de la musaraña protagonitzada per Meryl Streep entre 1981 i 1981 El mercader de Venècia protagonitzada per Al Pacino el 2010 han deixat petjada a l’escenari del Delacorte.

La comunitat de representacions va ser una de les més afectades per la pandèmia, que va provocar el tancament dels teatres i va obligar a milers de persones de la indústria a abandonar la feina. Després d’un any de pèrdues devastadores i moments de pausa que van provocar un renaixement creatiu, el dramaturg Jocelyn Bioh i el director Saheem Ali inicien el renaixement de El Teatre Públic amb modernes adaptacions de clàssics de Shakespeare. Finalment, les cortines tornen a pujar per al teatre de Nova York.

Des del 1954 The Public Theatre cultiva les arts escèniques de la ciutat de Nova York. L’objectiu del fundador Joseph Papp era simple: crear un fòrum per mostrar els futurs dramaturgs i intèrprets. The Public té cinc espais de teatre al carrer Lafayette, 425, inclòs el Joe’s Pub, un local d’estil cabaret que s’utilitza per a produccions noves i de desenvolupament. El seu teatre més famós és El Delacorte, on es troba l’estimat Shakespeare in the Park.

Bioh, dramaturg i intèrpret nascut i crescut a la ciutat de Nova York, escriu una adaptació de la comèdia de Shakespeare Merry Wives of Windsor , que va escurçar Esposes alegres . Ali, director resident de The Public Theatre i director de Esposes alegres , acaba de completar la seva tercera reproducció d'àudio des del començament de la pandèmia: Romeu i Julieta , Starring Lupita Nyong'o and Joan Castano.

És com la meva ànima bessona creativa, va dir Bioh sobre Ali. La parella treballa junts freqüentment en projectes que van des de les actuacions en directe fins al cinema. A finals de l'any passat, Ali va venir a Bioh amb una idea: i si ho fessin Esposes alegres sobre les comunitats d’immigrants del sud de Harlem i va reinventar la història a través d’una lent totalment nova?

Així ho teniu: Esposes alegres es troba a Washington Heights, al mateix barri on va créixer Bioh i el repartiment parlarà en dialectes ghanesos i nigerians, arrencant de la riquesa cultural dels immigrants africans del barri. NEW YORK, NY - 3 DE JUNY: Jocelyn Bioh durant les arribades als premis Drama Desk Awards 2018 a l'Ajuntament el 3 de juny de 2018 a la ciutat de Nova York.Foto de Walter McBride / WireImage

Tant Bioh com Ali són apassionats de posar històries de la diàspora africana al centre de l'escenari. La parella creativa prové de famílies africanes: Bioh d’Occident i Ali de l’Est. La seva adaptació parteix de la seva experiència personal en créixer en un barri de Ghana i se centra en allò que intenta plasmar en tota la seva obra vital: una celebració de la Negresa.Obra de teatre de Bioh Noies de l’escola , o conegut amb afecte com The African Mean Girls Play va aparèixer a la sèrie MCC PlayLab el 2017. Les seves altres obres inclouen Nollywood Dreams (Llista de Kilroy 2015) , Afroamericans (produït a la Universitat Howard el 2015 i un premi Southern Rep RubyFinalista del premi el 2011) , i Felicitat i Joe . Com a actriu ha estat a la producció de Broadway El curiós incident del gos a la nit , Signature Theatre’s A la sang i Tothom, i Un Octoroon , guanyadora del premi Obie a la millor obra de teatre el 2014.

Tots dos han vist com les narracions sobre el continent africà s’escriuen massa sovint com a tragèdies, destacant regularment la pobresa i la devastació en lloc de l’alegria, la música, el menjar i la llum d’aquestes cultures.

No es pot parlar només d’Àfrica, ni de cap país immigrant, i només assenyalar el ‘porno de pobresa’ de tot plegat, va dir Bioh. No és just ni és una imatge veraç del que és. Per tant, només intento afegir-me a la conversa i fer una imatge més completa.

Bioh va estudiar teatre i arts escèniques a la Universitat Estatal d’Ohio per obtenir el seu grau, però no necessàriament es va trobar amb els braços oberts. En aquella època, l'escola feia la majoria de tipus, de manera que els seus papers interpretatius es limitaven a papers escrits específicament per a la gent negra. Per desànim de no ser repartit, Bioh va començar a escriure. Si ningú escrivís històries per a la gent negra i sobre ella, escriuria aquests papers per ella mateixa.

Vaig fer un curs d’escriptura teatral per compensar els crèdits que no rebia perquè no em repartien, va dir Bioh, i després vaig trobar que m’agradava molt. Un dels seus professors la va animar a seguir escrivint i va acabar obtenint el seu MFA a la Universitat de Columbia per a escriptura teatral.

En veure una obra de Shakespeare amb gent africana, va dir Bioh Esposes alegres , amb actors negres que utilitzen dialectes africans amb text shakespearià, això només serà realment divertit i farà una experiència realment única.

De Shakespeare Esposes alegres de Windsor segueix Sir John Falstaff mentre intenta atraure dues dones al mateix temps: la mestressa Alice Ford i la mestressa Margaret Page. Els envia cartes gairebé idèntiques descrivint els seus afectes, però les dues dones no estan interessades en el vell Falstaff d’aspecte menys desitjable. En lloc de confrontar-lo amb les seves cartes idèntiques, es vengen responent als seus avanços. Es produeix una comèdia clàssica de Shakespeare, plena d’enganys, acudits i divertits atacs.

Sento que sempre tinc personatges femenins molt forts i centrats en les meves obres, va dir Bioh dels personatges principals. I m’encanta que l’obra encara tingui dones que superen en certa manera a un home, se sent molt central del que parlo molt a les meves obres.

Bioh ha canviat els personatges Mistress Ford i Mistress Page per Madame, un prefix culturalment més tradicional. També li ha donat els primers noms de les dones: Madame Page serà una dona de Ghana amb un nom tradicional ashanti i Madame Ford serà una dona de Nigèria amb un nom igbo tradicional.

A la universitat, em vaig desanimar de fer qualsevol tipus de treball de Shakespeare o clàssic. Mai no vaig tenir aquestes oportunitats, va dir Bioh. Així que, realment, aquesta és la meva primera obra de Shakespeare en la qual estic treballant amb qualsevol professionalitat. Per tant, és realment emocionant per a mi. NEW YORK, NY - 1 D'AGOST: Saheem Ali a Build Studio l'1 d'agost de 2019 a la ciutat de Nova York.Foto de Jason Mendez / Getty Images

Els intèrprets i directors es van veure obligats a pensar fora de la caixa aquest any per crear formes noves i innovadores perquè el públic interactuï amb el teatre. Les representacions es van celebrar a Zoom, Instagram Live, YouTube i a parcs exteriors de tota Nova York i del món. Director Saheem Ali i dramaturg Ricardo Pérez González ’S Romeo I Julieta reimagina el clàssic shakespearià fusionant els sons d’una ciutat. Aquesta obra d’àudio protagonitzada per Juan Castano com a Romeo i Lupita Nyong’o mentre Julieta transporta l’oient cap allà on la porta la seva ment. A causa de la manca d’un conjunt visual, l’àudio permet al públic una llibertat d’imaginar el seu propi entorn.

Ali i el dramaturg Ricardo Pérez González van iniciar el procés d’adaptació posant els textos de la traducció shakespeariana a l’anglès i al castellà. Van crear un pla per esbrinar qui parlaria espanyol i quan, i el resultat final va ser una obra que abraçava una interpretació bilingüe, amb més del 50% del text en castellà.

L’actriu guardonada amb l’acadèmia Nyong’o va néixer a Mèxic i va créixer a Kenya i Castano va néixer a Columbia. Ali volia que les dues estrelles tinguessin una relació diferent amb l’espanyol per poder portar aquesta relació amb elles en lloc de forçar un dialecte específic.

Volia que els actors conservessin aquesta forma de la seva identitat i creessin un paisatge sonor que pogués ser a qualsevol lloc, va dir Ali a Braganca. Algú que l’escoltava des de Caracas podia sentir i veure Caracas, algú de l’Havana podia veure i sentir l’Havana.

De manera similar a Bioh, Ali se centra a crear una plataforma per explicar històries poc representades. Després d'un any de càlcul racial, reconeix la demanda real de la comunitat actuant de Nova York per continuar creant canvis substancials.

Com la majoria dels teatres, sortir a l’altre costat és un desig real de respondre al moment cultural, de continuar fent una feina antiracista, va dir Ali. Saps, per a mi, només estic, em sento tan privilegiat de treballar ara a The Public, perquè ha estat una institució per la qual he tingut un amor i un respecte tan profunds, respecte i admiració.

No em perd que la primera gran experiència teatral sigui una obra amb tots els negres a l’escenari, va dir Bioh of Esposes alegres . I em sembla que, d’alguna manera, la millor manera i la més bonica, reconeixerem el que hem viscut tots: reconeixerem totes les lliçons que hem après aquest any. I realment espero ser gent millor i més empàtica endavant.

La gent de tot el país buscarà creixement i canvis que es reflecteixin en relació amb el lloc on érem abans. I això significarà coses diferents per a diferents teatres. El públic, però, sempre ha estat conegut per la seva llarga trajectòria d’amplificacióveus diverses. Crec que sortirem a l’altra banda i serem fins i tot millors del que érem abans, va dir Ali.

Romeu i Julieta és la tercera obra d’àudio d’Ali des del començament de la pandèmia, sent les dues primeres la de Shakespeare Ricard II i d’Anne Washburn Naufragi . Romeo I Julieta està disponible per escoltar-lo a les aplicacions de podcasts d’Apple o Spotify o en línia a publictheater.org . Esposes alegres s’estrenarà al teatre Delacorte al juliol.

(Preparatius COVID / informació sobre el distanciament al Teatre Delacorte per venir)