El primer selfie de la història, un daguerreotip de 1839 de Robert Cornelius (Biblioteca del Congrés).
Per a l’alumne de la Universitat de Columbia Mike Murphy, els Chainsmokers #Selfie era una musa poc probable. Mentre ell i els seus amics s’amuntegaven al voltant d’un ordinador per burlar-se de l’escandalós videoclip que comenta una moda igualment extravagant, Murphy va tenir un moment de bombeta: faria servir els selfies com a teló de fons del seu projecte espanyol. Tanmateix, es va trobar ràpidament amb un problema: després d’una sèrie de cerques a Google i diverses visites a l’horari d’oficina del seu professor, encara no trobava una paraula per fer selfie en llengua espanyola.
Així que en va crear un.
El terme selfie no es va encunyar fins al 2002 i es va convertir en membre oficial del vocabulari anglès el 2013, quan Oxford English Dictionary la va batejar com a paraula de l'any. Tot i això, el concepte darrere del selfie no és cap novetat. Rodat el 1839, l’autoretrat de Robert Cornelius va ser una de les primeres fotografies d’un ésser humà i, des de llavors, la gent ha quedat captivada per la idea de capturar la seva pròpia imatge a la càmera. Ara, el selfie concebut per la cultura de masses és un producte de l’era tecnològica, quan tothom té un iPhone i les xarxes socials són la nova vida social.
És tan fàcil de fer avui en dia, va dir Murphy, observant allò obvi. Podeu treure el telèfon, fer una selfie i publicar-lo en qüestió de segons.
Quan l’instructor espanyol del senyor Murphy, Juan Pablo Jiménez-Caicedo, va demanar a la seva classe que s’aventurés als museus de la ciutat a la recerca d’art hispànic, també va assenyalar que algunes galeries no permeten la fotografia a l’interior. Va proposar que els seus estudiants es fessin selfies davant les entrades dels museus per demostrar que van visitar les col·leccions. Les excursions culminarien amb un darrer projecte de vídeo, va explicar el senyor Jiménez-Caicedo. Murphy va decidir que el seu tema per al fotomuntatge giraria al voltant dels selfies que va obtenir a cada lloc, des dels claustres fins a les estàtues de Central Park.
Mentre el senyor Murphy buscava un títol per a la seva pel·lícula, va rebutjar la tendència Spanglish d’utilitzar termes anglesos per parlar de tecnologia en obres espanyoles. L'espanglish està bé, però crec que, com a lingüista adequat, heu d'utilitzar la paraula o crear-la en l'idioma adequat, va dir. Jiménez-Caicedo va confirmar al senyor Murphy que hauria d’utilitzar els seus coneixements bàsics d’espanyol a partir de dos semestres d’estudi per construir una traducció plausible de selfie . Tot i que és un sinònim, noia , existeix, és una al·lusió esotèrica a la de Velázquez les Meninas i no s’ha infiltrat en la cultura de masses. Així doncs, després d’observar els diccionaris per trobar variacions d’autoretrat, imatge pròpia i torns de frase similars, va arribar al substantiu femení, autofotito , un mini-autoretrat.
Vaig començar a riure perquè, quan va dir: 'Vaig inventar la paraula', em va encantar això, va recordar el senyor Jiménez-Caicedo. Animo els meus estudiants a ser lingüistes. Els anomeno lingüistes en curs.
Tot i que la majoria de la tecnologia s’ha originat al món de parla anglesa en les darreres dècades, la globalització ha permès a les nacions externes consumir nous aparells dels Estats Units i d’Europa. Tot i que els acadèmics han intentat respondre a l’afluència de terminologia tecnològica inventant paral·lels en castellà, els nous desenvolupaments són constants i la comunitat lingüística no pot mantenir-se al dia. Alguns vocabulari, com Internet i la red, s’utilitzen indistintament. Altres paraules, com el selfie, segueixen buscant els termes de les seves germanes. I ara mateix, verbs com a doble i postear suren en converses mentre les principals publicacions hispanes utilitzen termes anglesos impresos per descriure innovacions tecnològiques.
Una recent notícia colombiana presentava un narcotraficant que va ser capturat i empresonat gràcies a un selfie que la seva xicota va publicar a Facebook. Igual que als Estats Units, els feeds internacionals de Facebook i Twitter s’omplen de cares d’ànecs i d’imatges a un braç o als miralls del bany. El fenomen selfie ha desafiat les fronteres i requereix un reconeixement global.
Amb la seva nova paraula, el senyor Murphy proporciona a la població hispana un dispositiu comunicatiu mentre combat l’impacte de la tecnologia en el castellà castellà. Amb l’ajut del senyor Jiménez-Caicedo, té intenció d’incorporar-s’hi autofotito al Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola , on obtindrà un reconeixement universal com a part del lèxic espanyol.
Crec que seria genial que un estudiant espanyol no hispà hagués creat una paraula, va dir Murphy. Mostra el meu respecte per la llengua, la meva dedicació a aprendre-la i el meu esforç per contribuir-hi.
