A 'Arribada', els estrangers simplement no entenen (i els humans tampoc)

Imagineu-vos si, quan els estrangers fan el primer contacte amb humans, no només no parlen anglès, sinó que ni tan sols utilitzen paraules parlades.

Aquest dilema és el centre de la nova pel·lícula Arribada , protagonitzada per Amy Adams, Jeremy Renner i Forest Whitaker. Adams interpreta la doctora Louise Banks, una lingüista reclutada per l’exèrcit dels Estats Units per traduir comunicacions alienes i discernir el propòsit de les criatures a la Terra.

El problema (i la raó per la qual els propis criptògrafs de l’exèrcit són estorbats) és que aquestes comunicacions no són verbals; les criatures (anomenades heptòpodes perquè tenen set potes) escriuen els seus missatges mitjançant símbols fumats que s’assemblen Taques de tinta Rorschach .

La millor ciència ficció extraterrestre fa que la vida alienígena sigui el més versemblant possible. Amb aquesta finalitat, els cineastes van reclutar artistes i consultors lingüístics per donar al conte una base realista.

Pintor de tinta Martine bertrand va dissenyar el llenguatge escrit que es mostra a la pel·lícula. Va dir a l'Observador que va posar èmfasi en el misteri de les seves creacions.

No sabem què està passant ni què volen, va dir. Vaig fer que els models fossin fluids perquè no semblessin humans. Hi havia opacitat i transparència.

Bertrand va dir que aquests dissenys estranys haurien de mantenir el públic alerta.

Quan veieu els símbols la primera vegada, haureu de tenir por però sentir-vos atrets, va dir. Ho sents tot junt i vols estar amb els extraterrestres.

El personatge d’Adams, Dr. Banks, especialitzat en la traducció d’idiomes com el farsi, també comença Arribada sentir una barreja d’emocions. Però un cop immersa en l’idioma aliè, la seva missió la consumeix. Amy Adams amb una mostra de l'escriptura alienígena a Arrival.Jan Thijs

Per fer-se una millor idea de com fan els lingüistes la seva feina, l’equip de producció es va dirigir a Jessica Coon , professor associat de lingüística a la Universitat McGill de Montreal (on es va filmar la pel·lícula). Coon fa treballs de camp lingüístics sobre llengües poc estudiades, incloses les llengües maies Ch’ol i Dick , conjuntament amb Mi'gmaq , una llengua aborigen canadenca.

Aquests llenguatges són inintel·ligibles mútuament, va dir Coon a l'Observador. Però intento esbrinar què tenen en comú.

A la pel·lícula, Banks també intenta desxifrar allò que tenen en comú les llengües humanes i alienes. Comença petita, ensenyant als estrangers els conceptes bàsics de la llengua anglesa escrivint la paraula humana en un tauler d’esborrar en sec i mantenint-la davant del pit. Una de les companyes de Banks es pregunta per què aborda el llenguatge com una matemàtica, però, segons Coon, la majoria dels lingüistes utilitzen exactament el mateix mètode.

No som traductores glorificades, va dir ella. L’objectiu és entendre l’estructura i els patrons subjacents al llenguatge. Aquesta és l’estructura que permet als nens humans aprendre idiomes de forma ràpida i sense esforç.

Les superiors de l’exèrcit dels bancs no s’adonen inicialment de com de complicada és la seva feina, però ho il·lustra escrivint la pregunta Quin és el vostre propòsit a la Terra en una pissarra i, tot seguit, assenyalant que els estrangers no saben què és una pregunta, no? No sé que podeu significar més d'una persona (és a dir, tots els extraterrestres) i que no teniu cap concepte de propòsit.

Allà hi passa molt, va coincidir Coon. Quan comenceu a treballar en un idioma nou, no podeu saltar directament a preguntes grans i complicades. Primer heu d’entendre les petites peces.

Una de les creences centrals de Banks, que informa el seu treball al llarg de la pel·lícula, és que el llenguatge és el fonament de la civilització. Coon va concloure que hi ha alguna cosa molt encertada en aquest sentiment, tot i que va reconèixer que la pel·lícula la porta als extrems.

Algunes espècies tenen sistemes bàsics de comunicació, però la complexitat del llenguatge humà diferencia les nostres espècies, va dir. L’idioma és fonamental per a tot el que fem. Però no he hagut d’abordar mai la qüestió de com respondríem a una altra espècie, de manera que no envejo la tasca d’Amy Adams.