(Foto: siliconvalleyhbo.tumblr.com) Aquesta setmana en endavant Silicon Valley , Jared Dunn va passar per felicitar Richard, però Erlich li va dir que fes una caminada. Aleshores, algú va demanar a un stripper que es deia Mocachino, cosa que feia que els nois (i tots els altres amb un pols) fossin molt incòmodes. Richard i Erlich es van reunir amb Peter Gregory i el van explotar. Aleshores, Richard va decidir embarcar-se en Jared, ja que sembla que ningú de la incubadora no sap realment dirigir un negoci.
En un esforç per netejar la botiga, Jared va fer que tots els nois expliquessin el seu valor a la companyia. Big Head es va disparar al peu insistint reiteradament que no era tan valuós per a la companyia. Richard va lluitar per Big Head, després Big Head va acabar prenent un acord amb Gavin Belson, famolenc de venjança, per guanyar 600.000 dòlars l'any. Però Big Head no va acabar sent un traïdor total: va deixar escapar a Richard cap al final de l’episodi que ara Hooli intenta replicar el seu algorisme.
Aquí teniu els pensaments de Betabeat.
MOCACHINO
Molly: Parlem de Mocachino. Que incòmode era això escena?
Jack: Vaig pensar que el nerd li va dir a stripper que estava enamorat d'ella amb la primera broma d'interacció que va ser una mica fàcil.
Jordyn: Igual que l'home tradicional de l'Índia té por d'interactuar sexualment amb bromes d'una dona.
Molly: Tot plegat va recaure en els estereotips sense afegir molt de valor. Això era genial quan Mocachino va rodar els ulls i els va dir: Déu, odio Palo Alto. I el fet d’haver utilitzat Square per processar l’AmEx de Richard va ser un bon toc.
És estrany, però, que Mike Judge definitivament té coses per a les treballadores sexuals negres. Maya Rudolph fa de prostituta Idiocràcia . És un motiu estrany en la seva obra.
Jordyn: Exotisme. Com Josephine Baker fent el ball del plàtan.
Jack: Ah, sí, el personatge de Maya Rudolph tenia el proxeneta anomenat UPGRAID.
Molly: Sí, tant els personatges de Mocachino com de Maya Rudolph també tenen manipuladors masculins negres. Què és això Sobre? És estrany. Igual que, de totes les maneres d’introduir els primers personatges negres a l’espectacle, havia de ser un botador i un stripper?
Jack: Correcte, com, Com aconseguirem que aparegui un personatge negre aquí ...
Molly: No deien res interessant ni innovador amb això. En realitat, només estaven reforçant els estereotips. Però potser l’objectiu era fer que el públic realment mirés la divisió.
Jack: Però van perdre l’oportunitat de posar-nos-ho realment a la cara.
Molly: Dret, com al primer episodi de Homes bojos quan el maitre-d ’blanc està humiliant el servidor negre i estàs destinat a ser com: Vaja, així era realment aleshores i és terrible. En aquest cas, no es feia cap comentari social. És com “LOL A STRIPPER”.
Em va agradar la línia quan un dels nois era com: La primera dona que vaig tocar era una dama de carter. I són com: Una senyora post-home? Allò va ser intel·ligent.
ERLICH: PLE DE MERDA O GENI?
Jack: Em pregunto si cada episodi veurem a Richard corregir o aclarir Erlich. Jobs vs. Wozniak, Teutonic vs. Tectonic.
Molly: M'encanta com tothom sembla saber que Erlich està ple de merda a més de Richard. No sé per què Richard ho suporta. Tothom sap que és un ximple.
Jack: Crec que Richard té una segona capa d’entesa. Igual que Erlich està ple de merda, però també té aquesta claredat semblant a Wu. Igual que el fet de ser un asshole és una cosa pesada, però té tota la raó.
Jordyn: Però, per descomptat, va haver de dir-ho com: Deixeu de ser un cony i comenceu a ser un gilipoll.
REUNIÓ AMB PETER
Jordyn: Parlem de la trobada de Richard amb Peter Gregory on actua com un trist i patètic estudiant de primer any.
Molly: No només el volíeu sacsejar? Com si hagués d’intentar crear una empresa, m’hi presentaria alguns documentació per demostrar-ho. Però gràcies a Déu, Jared ha tornat. Aquests nois necessiten que algú els digui com lligar un empat.
Jordyn: Després se’n va cap a casa i busca el pla comercial a la Viquipèdia. És com el que faig cada vegada que algú em demana que escrigui un article sobre bitcoin.
GABE DES L'OFICINA
Jack: Espero que Jared segueixi intentant explicar per què és tan prim. Que sembla un fantasma o que tenia una malaltia malgastadora.
Jordyn: Encara el segueixo anomenant Gabe [de L'Oficina ] Al meu cap. També crec que el seu personatge és bàsicament el mateix que Gabe.
Molly: Recordeu que el vam veure a l’aeroport sortint de SXSW?
Jordyn: Sí! Semblava maluc.
Molly: Tenia un arc curt posat Veep on jugava més a un gilipoll. M’agrada més quan és simpàtic i modest.
Jack: Crec que la meva part preferida de l'episodi és Big Head, essencialment acomiadant-se a la reunió amb Richard i Jared. Simplement subratllant contínuament la seva importància.
Molly: Potser ho va fer a propòsit, perquè preferia costar a Hooli que haver de construir alguna cosa des de la planta baixa.
Jack: I després el fan passar per sobre ells parlant merda una i altra vegada. És un gag tan senzill, però ho van treure tan bé.
Jordyn: Va estar tan ben fet.
ELS ALTRES NOIS SÓN RARS
Molly: Puc dir que odi el noi amb els cabells llargs i les ulleres, Gilfoyle? És una merda tan petita.
Jordyn: Voleu dir Bill Hader del pobre home?
Jack: Estic enamorat d’ell. Però el seu programador va ser just. Crec que molts programadors se senten com ell.
Molly: Sí, bé, fins i tot els més mediocres fan el triple del que fa la majoria de la gent, de manera que no em sento gens malament.
M’agrada Dinesh. És una polla, però és divertit.
Jordyn: M'encanta com Dinesh acabés de trencar Gilfoyle en la seva entrevista.
Molly: Va ser tan divertit. Espereu, nois, Gilfoyle era dins Freaks i frikis :
Però té un IRL totalment normal: (Foto mitjançant IMDb)
Jordyn: QUÈ? És ell?
Molly: L’enhorabona per no semblar realment Gilfoyle.
Va ser curiós com Dinesh i Gilfoyle s’acabessin arrencant els uns als altres i tots els altres a part tot el temps, però Big Head i Richard no poden arribar a ser crítics. Richard no pot acomiadar Big Head. Big Head ni tan sols pot dir una mentida blanca sobre el seu propi valor per a la companyia.
Jack: M’encanta el TEPT de Jared Dunn sobre Gavin Belson. Demanant permís per anar al bany, demanant disculpes per adormir-se.
SER UN ASSOL
Molly: Gavin Belson és una femella, m’encanta. M'agrada com el seu assessor espiritual li diu a Hime: 'En mans dels il·lustrats, l'odi pot ser una eina per a un gran canvi. Oh, se’t permet ser maligne perquè és una meritocràcia i estàs al capdamunt.
Jack: Ja ha de ser un TED Talk.
Molly: A més, va ser fantàstic quan Gavin Belson va dir al seu gegant àudio Siri: Juga a la 'Imaginació' de John Lennon quan va sentir que començava un moment punyent, i va ser com: Ara tocant: John Wayne, 'En una mansió'. Va ser tan divertit veure a un tècnic tan gran que tenia la mateixa rabieta que tots tenim quan Siri ens entén malament.
De totes maneres, aquest era el tema de l’episodi: ser mesquí o despietat per fer el bé. Bé, en aquest cas, significa guanyar diners, és clar. Però, com a mínim, Erlich s’hi posa al capdavant i només diu: “Has de ser un imbècil”. És tan coix fingir que només fas alguna cosa dolenta perquè estàs il·luminat.
Jordyn: Vaig tenir la sensació que finalment Richard ho va aconseguir al final, quan Gilfoyle va demanar les accions de Big Head. I Richard va ser com, els entenc! Aquest va ser el seu punt avanç.
Definitivament, va trencar la monotonia de la infinitat nerd.
Jack: I ara Hooli robarà el seu algorisme. Hooli és com els dolents de la pel·lícula de Goodburger, Mondoburger.
WWBHD
Molly: Què tal Big Head? WTF? Què faríeu vosaltres en aquest escenari? Agafeu els 600.000 dòlars o treballeu amb el vostre amic? Tothom vol pensar que treballaria amb el seu amic i construiria alguna cosa nova, però és una opció tan difícil.
Jordyn: Vull dir, al final, no tot es redueix a diners? Per molt que intentem ser idealistes, al final es tracta de diners. És com l’assaig de Karl Marx contra John Stuart Mill que vaig haver d’escriure en el primer any de la universitat.
Jack: Tot l’equip el vol sortir.
Jordyn: Bé, Big Head no té cap valor propi.
Molly: Crec que és una mica mandrós. Només vol surar. Definitivament, està prenent l’acord de Hooli perquè requerirà menys feina en general, no té cap interès a revolucionar res. Li interessa més l’estabilitat que entrar en una nova startup a la planta baixa.
Jack: I guanya el cor de Mocachino, no l’oblidem. És un personatge valuós i important que desenvoluparan i preservaran.
Molly: Ah, sí, va anar a casa seva. Com va saber fins i tot on vivia ella?
Jordyn: Crec que hi ha més coses que hem d’aprendre sobre Big Head.
Jack: No puc creure que Nipple Alert no l’hagi convertit en milionari.
Molly: Com seria això? treballar?
Jordyn: Drons probablement.
Jack: Bitcoin.
Sintonitzeu la setmana que ve quan enganxem perruques a les pantalles de televisió per fingir que hi ha més d’un personatge femení recurrent.
Feu clic aquí per obtenir més cobertura Betabeat de HBO Silicon Valley .
